De Barcelona a Singapur

22 i 23 de  juliol

Trobem uns bitllets força econòmics a Qatar Airways, 22 hores anar gràcies a una escala de 8 hores a Doha. La tornada serà menys terrible, 17h, res...

Qatar Airways resulta una senyora companyia de bandera: còmoda, servei excel.lent i totes les pel.lícules que un pugui desitjar. A l'aeroport de Doha a més, tenen wifi acceptable, ordinadors connectats i sales de descans per estirar-se. Vaja, que l'Emir s'ho curra. Això sí, l'aigua, de l'aixeta, perquè les botigues de l'aeroport són també a preus d'Emir. 

La principal decepció de la jornada se la va emportar la Vidal quan es va assabentar que tots aquells indicadors a l'aeroport on apareixia un icona amb una cabreta no indicaven cap zoo familiar, sinó que la cabra en qüestió és el logotip de la companyia esmentada amb la que ja portavem més de 8 hores volant. Llagrimeta.

Arribats a Singapur respirem alleugerits quan veiem aparèixer les motxilles per la cinta. De moment el Déu dels viatgers s'està portant bé.

L'autobús que ens ha de portar a Johor Bahru, el punt d'inici del nostre viatge, surt de l'aeroport mig buit amb només una família nombrosa (però molt nombrosa),nosaltres i un parell de senyors. No és un bus directe, va fent paradetes per la ciutat i poc a poc s'omple de treballadors transfronterers que tornen a casa.

Pel camí, toyotes, nissans i hiundays donen fe que ja estem a l'orient.

De cop el bus arriba al pas fronterer de Singapur. Agafa les motxilles, baixa del bus i cap a control de passaports. Els locals caminen ràpid, i no els hi falten motius, perquè passat el control, prou àgil, ens espera una marabunta de gent acumulada esperant pujar a un bus per arribar a la ciutat. De casualitat localitzem el nostre i enlairant els bitllets com a banderes ens obrim pas entre la multitut a cop de colze i gràcies als crits del conductor.

Un cop els "legals" ja estàvem a l'autobús s'obre el mercat pels nous. La regulació és merament física: n'hi pugen tants com hi caben al passadís. En algun moment hem cregut veure bebés volant pels aires.

Ja ple el bus i amb les portes tancades, la família nombrosa arriba. El conductor mira la tropa amb escepticisme suplicant en silenci que algú dels que no tenen bitllet baixi per fer lloc, però ningú es mou un mil.límetre així que la família puja com pot utilitzant el cotxet del nen més petit com a trencagels.

Finalment arribem a l'estació central de Johor Bahru atravessant l'estret de Singapur: ja som a Malàsia!