23 de juliol (vespre)
Sortir de l'estació d'autobusos no ha estat fàcil. Algun mag de les finances hi ha plantat un gran centre comercial sense senyalitzacions al bell mig. Sortosament, tot i les temptacions d'enviar una senyal GPS perquè ens vinguèssin a rescatar, hem pogut escapar.
Quan sortim al carrer una fortor ens colpeja el nas, barreja del sofre dels tubs d'escapament, menjar agre i fruita podrida: és la benvinguda de les ciutats del sud-est asiàtic que denseguida reconeixem. Pot semblar sorprenent, però aquesta ferum ens recomforta perquè ens confirma que, després de dia i mig de vols, esperes i passos fronteres, ja hem arribat a lloc.
A primer cop d'ull Johor Bahru és una ciutat de frontera desangelada poc adient per a passejar. La rerebotigua de Singapur. Per nosaltres és simplement el lloc on fer la aturada tècnica a preus més econòmics que la seva germana gran, que ens reservem pel final del viatge.
Localitzem un hotelet per extraperlistes de tercera on ens recomposem abans de sortir a sopar.
Passegem una mica pels carrerons del costat de l'estació, on retrobem l'Àsia que tant ens va enamorar: centernars de taules de plàstic i tamborets al carrer servides per paradetes de tot tipus de menjars. Ni un guiri a la vista. En triem una on la Vidal negocia la compra de 2 rajades i 2 calamars que ens preparen a la brasa acompanyats de verdures i arrós. Per beure 2 sucs de canya de sucre amb gel.
En el primer sopar ja ens hem saltat totes les normes per viatjar: ni verdura crua, ni gel, ni sucs,... Demà potser comprovarem si hem fet curt de fortasec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada