25 de juny
Sortim d'hora de Muar per aprofitar el dia a Malaka, una ciutat que promet. El Querol que és un noi delicat ha agafat un refredat per culpa de l'aire acondicionat que la Vidal s'ha entestat en deixar obert tota la nit, tot i que qualsevol que el sentís pensaria que està per hospitalitzar.
L'autobús ens deixa a l'estació central on tot els taxistes estan conxorxat per cobrar un preu fix de 20 riminis al marge del taxímetre. Després de deixar escapar tres taxis ens hi resignem. Fem cas de la Loneley i ens hostatgem a un hostal meravellós a la bora del riu. De moment els mosquits ens perdonen la vida.
Malaka passarà als anhels com la ciutat on el viatge ha començat a agafar color. Fundada per un almirall xinès que va veure el seu potencial estratègic en les rutes comercials entre la Índia i la Xina, ha estat colonitzada pels portuguesos, que van deixar la seva emprempta en els edificis gubernamentals i les esglèsies. És una ciutat amb un casc antic marcadament colonial al voltant del riu Sungay Melaka. Molt més bonica i important que la seva germaneta pobre Muar, i per això mateix carregada de turistes, els primers que ens trobem en el viatge, que tendeixen inevitablement a desnaturalitzar-la.
Carreguem l'estòmac a Xina Town i sortim a caminar pels racons típics i tòpics. Enmig de la calor de la tarda cerquem refugi en les botiguetes i terrasses del costat del riu i fem la primera troballa realment memorable del viatge: un xiringuito petitet carregat de reggae. Plantem el cul a unes cadires de mímet i saboregem unes Anchor tot sentit els grans èxits de Bob Marley, i ara sí sentim que fem vacances. Coneixem amb una parella formada per un austríac i una grega que parlen un castellà molt correcte. Tot va bé fins que la noia ens confessa que tot i haver visitat Barcelona, la seva ciutat preferida és Madrid. A partir d'aquest moment la Vidal, que és una noia molt sensible amb les seves coses, demana el compte precipitadament i reprenem la marxa.
Al costat del riu, hi ha un complex d'esglèsies i edificis de govern, i allà podriem trobar encara a la Vidal doblegada de riure si no fos per l'estirada d'orelles del Querol. Malaka sembla civilitzada, una ciutat preciosa on passat i present en troben. Però Malaka té un estrany sentit estètic pel que fa als tuk-tuks. Una marabunta de trishaws vestits de flors, llums de neó i hello-kittys (tot junt) esperen als turistes per portar-los a fer un volt. Si l'espectàcle no fos prou, els valents conductors acompanyen els vehicles amb música disco i màquina dels 80's. Les cançons de la ruta del bakalao sonant en malesià a tot drap portant turistes amb ires de superioritat mentre una hello kitty rosa posada en horitzantal sobrevola els seus caps. Els intrèpids viatgers hem conegut els busos tunejats amb ganxet del Baikal, les botigues per aturistes de Beijing i els tuc-tucs de colors impossibles des de Pnum Phen a Bangkok, però declarem sense cap mena de dubte que és en aquesta ciutat tranquila on el tunning kitsch del transports per a turistes arriba al seu màxim esplendor de mal gust i horterada.
Però si crèiem que ja ho haviem vist tot, aquesta ciutat encara ens havia de sorprendre...
A la nit sortim a fer un vol pel mercat nocturn. El mercat és un microclima propi on conviuen sense barrejar-se dos tipus de fauna. D'una banda els turistes, locals o estrangers, passejant entre parades de menjar i artesania autèntica made in Xina. De l'altre la segona i tercera edat de la ciutat, que ignorant les paradetes de cartró pedra es dedica a dos activitats essencials: el karaoke i els balls en línia, des dels clàssics a lady Gaga. En 250 metres hi havia 4 llocs de karaoke, però aquest art troba la seva màxima expressió en un gran escenari a l'aire lliure on els malakians veterans s'esgargamellen interpretant els èxits d'ara i de sempre davant d'un públic gerontocràtic i, poser per això mateix, molt exigent i contingut. Només els intrèpids viatgers i un parell d'alemanyes que graven en vídeo l'espectacle aplaudeixen, el públic local es limita assentir o denegar amb el cap amb aire solemne.
En conclusió, ens ha agradat molt la ciutat, els seus edificis colonials, l'emprempta portuguesa i tot plegat. Però els que ens emportem als nostrs cors, creiem que per sempre, són els barmans enamorats del reggae, els tuctuseros horteres i els artistes septuagenaris de karaoke. Tenim la impresió de que avui, per primer cop, ens hem acostat una miqueta a Malàsia i la seva gent, tan amable i estupenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada